RUTES LO CORRAL D’ARNES: La Palanca des de Lo Corral d’Arnes: Molí de l’oli, Sta. Madrona, Font del Cigró, La Palanca, antic safareig, els horts dels Calciners, Sínia, Povet de la Neu, Arnes.

Descripció del itinerari:

Des de Lo Corral d’Arnes (C/ Lluís Companys 65), pujarem cap a la Plaça de la Vila per visitar l’edifici renaixentista de l’Ajuntament i pel carrer Sta. Madrona ens acostarem al Molí de l’Oli.

Es tracta de l’antic molí d’oli de la Cooperativa, ara condicionat com a Punt d’Informació del Parc Natural dels Ports. L’edifici es pot visitar dins dels seus horaris d’obertura, podrem veure com anava tot el “procés de l’oli”,  les moles gegantines que trituraven les olives, la premsa i les tines de decantació.

Seguirem caminant pel carrer que se’n va cap al Nord-oest en direcció a Sta. Madrona.

Cruïlla de carrers.  Al cap de 100 metres des de el Molí, trobarem una cruïlla de carrers, seguirem recte en la mateixa direcció que dúiem. Anem deixant les darreres cases del poble enrere i en suau baixada arribem a la carretera.

Carretera.  Atenció, haurem de prendre les precaucions bàsiques per creuar la carretera. Un cop a l’altre banda, i deixant una edificació a la nostra dreta, baixarem cap a l’ermita per un camí de terra.

Accés a la Font de Dins.   Just quan arribem al pla, veurem a la nostra dreta els murs que delimiten els horts. Si ens endinsem per una mena de passadís que surt a la dreta en pocs metres arribarem a la Font de Dins. Aquesta font alimenta la sèquia que rega els horts dels Calciners, pels que passarem mes endavant.

Un cop visitada la font, desfem aquesta petita marrada i recuperem  el nostre camí, de seguida passem per la ermita de Sta. Madrona. Aquesta ermita consta d’una sola nau de planta rectangular, absis poligonal de tres costats i un cor, cosa poc freqüent a les ermites. El interior del temple es tot de pedra vista. La entrada està protegida per un magnífic porxo de pedra d’estil romànic amb clau de volta que lliga els dos arcs perpendiculars a l’edifici. Cada dissabte més pròxim al 15 de març, es celebra la seva festa amb diversos actes populars.

Cruïlla amb pista.  Seguim caminant deixant l’ermita a la nostra esquerra i just a la seva cantonada veiem arribar per l’esquerra una pista que ve de la carretera, nosaltres seguim recte en direcció oest, en pocs metres el camí fa un gir radical a la dreta per arribar al area recreativa.

Area recreativa de Sta. Madrona.  A la dreta del camí, i delimitat per un baix mur de pedra, veurem el Area recreativa. Disposa d’aigua, fogons, taules, lavabos, i jocs d’infants. Lloc on la gent d’Arnes fa diverses celebracions populars. Seguirem el camí que volta el perímetre del area recreativa.

Font del Cigró.  Pocs metres després de passar el area recreativa arribem a la Font del Cigró, un altra de les fonts que reguen la zona. Bon lloc per parar-se a l’ombra i gaudir dels sons del aigua i de les granotes. En aquest lloc haurem de travessar el riu Algars. Habitualment no ens costarà gaire, però en cas de crescuda haurem de parar compte, o fins i tot renunciar a creuar-lo.

Assut de la Palanca.  Aquest ha estat històricament un dels llocs predilectes per banyar-se de la gent d’Arnes ja que està molt a propet del poble Travessarem el riu i per unes escales de fusta pujarem fins a la sèquia per accedir a l’antic safareig.

Safareig.  Quan les cases no tenien aigua corrent, i d’això no fa gaires anys, es feia la bugada al safareig públic, en aquest cas aprofita l’aigua de la Font de Dins. Encara hi ha alguna dona d’Arnes que ve a fer la bugada habitualment, diuen que la roba queda mes neta que en les modernes rentadores. Segur que tenen raó. També hi ha una fonteta a la banda Est del safareig. Nosaltres seguirem el camí de baixada com si anéssim cap el riu, però sense creuar-lo, i el seguirem pràcticament en paral·lel amb el riu Algars a la esquerra.

A la nostra dreta anirem veient els horts de la partida dels Calciners, una bona part d’aquests horts ja s’han abandonat, però els que encara estan treballats fan goig de veure.

El riu Algars fa de separació administrativa entre les comunitats d’Aragó i Catalunya. La vora del riu és un espai ombrívol i fresc al estiu, i acull una gran diversitat de vegetació de ribera. Durant el itinerari es poden observar ocells d’espais agrícoles i de ribera: al hivern pinsans i tords, al estiu blauets, abellerols i rossinyols (aquests darrers se senten però no es veuen), i xoriguers, cueretes i tallarols durant tot l’any. Es clar que també podríem tenir sort i xalar veient alguna llúdriga.

Gir cap a la sínia.  Aquest camí paral·lel al riu, ens ha fet passar per sota elegants xops i túnels de canyissos, fins un moment que haurem de girar radicalment cap a la dreta per pujar a la zona dels horts camí de la sínia que ja veiem.

Sínia.   La sínia és una màquina per a elevar aigua subterrània, composta generalment, per una roda horitzontal amb braçols, moguda amb la força d’un animal que volta, amb la qual engranen les dents d’una roda vertical que en girar mou una sèrie de recipients de fusta o terrissa disposats al llarg d’una cadena sens fi, la part inferior de la qual està submergida dins l’aigua del pou. Aquesta aigua servia per regar els horts del voltant mitjançant un sistema de sèquies.  La que tenim davant nostre esta semi-derruida, però encara ens podem fer una idea de com funcionava.

Cruïlla amb pista.   Seguirem caminant rodejats d’horts i de seguit arribem a una pista de terra que prenem cap a la dreta.

Cruïlla pistes.  A pocs metres de la incorporació a la pista, haurem de seguir-la cap a l’esquerra, deixant de banda un entrador als horts que va en paral·lel a la sèquia i que segueix recte.

Cruïlla pistes.   Deixem enrere la zona d’horta i entrem en el cultiu tradicional de secà. Ja ens envolten camps d’ametllers, d’oliveres i fins i tot veurem algunes nogueres.  Arribem a una pista cimentada, si mirem a la dreta podrem veure no gaire lluny el safareig pel que hem passat fa poca estona. Nosaltres girarem cap a l’esquerra.

Cruïlla amb senda.  En pocs metres veiem una senda que puja a la dreta, la seguim per arribar a la carretera.

Carretera.  Atenció, haurem de vigilar per travessar la carretera. En front nostre surt una pista enquitranada que hem de seguir fins veure a la nostra dreta un accés arranjat per accedir al Povet de la Neu.

Accés al Povet de la Neu.  Pugem cap a la dreta per un caminet condicionat entre els olivers per arribar al Povet. La porta d’accés al interior habitualment està tancada, però es pot demanar la clau al Molí de l’oli o al Ajuntament. Val la pena visitar el seu interior, si per fora la cúpula es bonica de veure, per dintre es veritablement espectacular. L’espai esta museïtzat amb uns plafons que ens faran entendre una mica millor tot el mon dels pous de gel. En acabat tornarem a la pista pel mateix caminet i la seguirem cap el poble.

Bifurcació.   Arribem als primers corralets del poble, la pista es bifurca i haurem de prendre la de la dreta i seguir tot recte fins arribar a la cruïlla del carrer de la Font que seguirem a l’esquerra fins arribar al Portal d’entrada a Arnes cap el carrer dels Dolors, i de seguida girar a l’esquerra pel següent portal per baixar pel carrer Lluís Companys fins al punt d’inici de l’excursió.