Amb aquesta entrada iniciem una serie dedicada a difondre els diversos pujadors que hi ha en aquesta vessant dels Ports (Arnes, Beseit i Orta), esperem la informació us sigui d’utilitat.

Als Ports hi ha un munt de Pujadors a diversos cims i cingles, vistos de lluny aquests pujadors semblen inexpugnables, però si ens hi acostem sovint descobrirem que solen ser molt factibles de pujar i fins i tot de baixar.

A la Penyagalera hi trobarem diversos pujadors, alguns relativament senzills i d’altres, com és el cas d’aquest, que requeriran l’us de tècniques d’escalada. Escalada fàcil, però segueix sent escalada.

De tal manera que l’excursió que descriurem no és una senzilla caminada, però tampoc és una gran escalada. Ni tan sols una escalada complicada. Com vaig sentir dir a l’enyorat Kildo, es tracta d’una excursió per als escaladors, i d’una escalada per als excursionistes.

En tot cas es requereix l’ús de tècniques d’escalada i de seguretat: arnès, corda i algunes bagues per assegurar-nos ens seran molt útils.  I recordeu que el casc serà imprescindible, degut a la tremenda quantitat de pedra solta que hi ha a les repises.

Accedirem des de la població d’Arnes per la pista del Toll del Vidre (trams en mal estat depenent temporada). Just passat el popular Toll del Vidre, creuarem el riu i just abans del 2º gual podem aparcar el vehicle.

Iniciem la pujada a peu per una pista en força mal estat que ens anirà acostant al pujador, aquesta pista s’acaba en 15′-20′. Seguim per la senda com si anéssim a fer la via normal encara uns pocs minuts més, i passat uns prats, quan la senda comença a pujar de veritat, caldrà fer un gir de 90º a la dreta per uns antics bancals. Hi ha traces de camí i rames tallades per algun bon samarità. Al poc arribarem a una canal que cal seguir fins a topar amb la paret. Caldrà flanquejar uns 100 mts a l’esquerra fins a situar-nos sota el bosquet que cal pujar en el primer tram del pujador.

Des de el capdamunt d’aquest bosquet, ens caldrà anar a buscar una diagonal cap a la dreta, mig caminant, mig grimpant, fins arribar a una bona terrassa al peu d’un mur tancat a l’esquerra per un superdiedre, tot plegat amb la roca molt trencada.
Veurem que també hi puja una canaleta força amagada, que des de la part baixa no es divisa, cap aquí que hi anem.
Al llarg de tota la pujada, pels que els hi calgui, ens podrem assegurar en multitud de sabines i en unes poques xapes que podrem anar trobant al llarg de l’itinerari. Al capdamunt de la canaleta, en una zona de matolls, veurem a dalt i a la dreta un parell de pins de bona mida (els únics que hi ha), fent una diagonal pel millor camí ens dirigirem cap els pins.
A sobre d’aquests pins hi ha un mur de roca que podrem sortejar fent una diagonal cap a l’esquerra (15-20 mts) assegurada amb un parell de xapes, i després tot recte cap a munt. Aquest tram no passa en cap moment del III grau.

Tornem a sortir a una zona de matolls, i veurem un altra mur de roca que te una gran sabina a la part dreta. Pugem recte pels matolls i flanquegem a la dreta per anar a buscar la sabina. Encara uns metres mes enllà hi trobarem una xapa que ens assegurarà el pas d’aquest darrer mur que tampoc passa del III grau.
Un cop a dalt dels darrer ressalt, ja ens podem treure els trastos d’assegurar i anar resseguint el marge del bosc cap a l’esquerra. Millor no entrar al bosc ja que hi ha força vegetació espesa.
En pocs minuts arribem a la senda que des de el Coll de Pelele i travessant unes espectacular feixes, ens conduirà fins el cim de la Penyagalera.
El descens el podem fer per la ruta normal del Coll de Pelele.
Voldria insistir en que no és una excursió apta per a tots els públics, ja que cal dominar ni que sigui una mica tècniques d’escalada i valdrà la pena anar assegurat, especialment si es va en gent inexperta.

Aquí teniu el link amb el track de l’itinerari.

Podreu trobar més informació a la Guia d’en J.Tirón GRIMPANT PEL MASSÍS DEL PORT.
Que gaudiu de l’excursió.

Salut

Mapa Itinerari Pujador SudEst