La Caixa te pinta de ser un cim inaccessible, la miris des d’on la miris. Però com quasi tots els cims, te un itinerari que sense ser fàcil, et permet de pujar-hi. El seu nom no te res a veure en cap entitat bancaria, senzillament refereix a la seva silueta. Literalment sembla una capsa de sabates, de mida gegantina.

Aproximació: des de Beseit, al costat de l’Ermita de Sta. Anna, a mà dreta seguir les indicacions per arribar al Pantà de la Pena, la pista va pujant suaument per entre camps de cultiu i alguna granja, i quant estem al capdamunt de la pujada, abans d’arribar al pantà, hi ha un entrador a mà dreta senyalitzat. A uns 200 m. podrem aparcar en un espai una mica limitat intentant no envair els camps de cultiu ni bloquejar cap camí.
A partir d’aquí pujarem a peu per la solana, seguint les marques del PR, a prop del coll veurem una desviació a la dreta que ens durà al cim del Periganyol, on trobem les restes de l’antiga caseta del aguaita d’incendis. Retrocedim fins a retrobar la senda de la Caixa, al poc arribem a la collada entre els dos cims, seguirem el camí ben traçat per l’obaga sota els cingles de la Caixa fins arribar al seu extrem occidental. Aquí veurem l’equipament per pujar, cadenes i graons metàl·lics tipus “via ferrada“. Per pujar al cim, caldrà dur el material necessari per assegurar-se i l’experiència i els coneixements necessaris.
Un cop a dalt, ens assemblarà estar en una mena de “camp de futbol”, on el més fàcil és que la pilota surti volant muntanya avall. És tracta d’una atalaia espectacular, en dies clars d’hivern es podrà veure tot el Pirineu, i fins i tot el Moncayo. Un luxe.
No es una via difícil si sabem com afrontar-la, en cas contrari (inexperiència, manca de material, temor,…) el millor serà seguir vorejant la mole rocosa per la vessant sud per tornar al coll on retrobem el PR i el camí de baixada.

Material: corda de 30 m. si anem amb gent inexperta, arnés, casc i dissipador, algun mosquetó i bagues per assegurar.

Aquí teniu el link amb el track de l’itinerari.

Que gaudiu de l’excursió.

Salut