SENDERISME A JORDÀNIA
La majoria de nosaltres de ben segur que ha pogut veure al cinema amb una pantalla ben gran, la superproducció Lawrence d’Arabia, una de les pel·lícules que més set dona.
Una de les escenes més espectaculars és quan en Lawrence i tota la colla surten en direcció a Aqaba. Aquella escena tan grandiosa, amb tanta gent a cavall i dalt de camells, està rodada al desert de Wadi Rum. Des del primer dia que la vaig veure em van entrar unes ganes irresistibles de visitar aquell indret, les seves arenes i les seves parets rogenques de formes increïbles, que sembla que t’estiguin dient: vine, enfilat per aquí, a vore si pots.
Hem trigat molts anys, però al final s’han reunit les condicions per poder fer aquest viatge. Segur que si el vessi’m fet fa uns quants anys (de més jovenets), l’haguérem plantejat diferent, però de vegades la vida s’ha d’acceptar tal i com ve, i 40 anys després d’haver vist aquella pel·lícula per fi podem anar a visitar Jordània.
En general es creu que a l’Orient Mitjà en ple hivern no fa tant de fret con a casa nostra, error. Natros varem patir força de fred, i no sols en les nits del desert. En general en totes les excursions que varem fer, sempre anàvem amb el plomes posat. No era l’Himàlaia però deu ni do.
Després d’aterrar a l’aeroport d’Amman i passar una nit a Madaba, lloc conegut pels seus mosaics antics i força interessants, ens varem dirigir a la Reserva Natural de Dana per tal de fer una excursió. Dana és un lloc força desconegut però d’una bellesa paisatgística brutal. Les formacions rocoses, força erosionades, formen un caos d’agulles que ens poden recordar a Montserrat, si no fos per que el tipus de roca (arenisca rogenca en aquest cas contra el conglomerat grisenc de Montserrat) i la vegetació és diferent .
Un cop fet el tastet a Dana, ens dirigim cap a Wadi Musa, la població més propera a Petra on farem dues nits.
Petra és una passada, si tinguéssim unes ulleres de “irrealitat virtual” que foren capaces d’eliminar la resta de turistes que estan pel mig de totes les fotos que voldries fer sense turistes, seria fantàstic. Però aquestes ulleres crec que encara no existeixen. Llàstima.
Des del moment que accedeixes a l’engorjat, el Siqh, que dona pas a l’esplanada on hi ha “el tresor”, la quantitat de babes de turista que regalimen pel terra és descomunal. Les formes rocoses i les tombes i resta d’imatges tallades a la roca del Siqh fan que tota l’estona vagis amb la boca oberta, per molt que tots haguem vist documentals de la 2 o les pelis de l’Indiana Jones, aquí no diràs: me l’imachinae més gran.
El tresor és una de les façanes més espectaculars, però no és l’única, la visita a les tombes reials, també generarà una bona dosi de “bocaoberts”. La vista del teatre des de la zona de les tombes reials és, com deia el tureru: Im-presionant!!
Per fer aquesta visita, no tingueu presa. Gaudiu-la amb tranquil·litat, feu paradetes a prendre el te en els nombrosos xiringuitos que hi trobareu, dineu en algun dels seus restaurants i preneu-vos les coses amb calma.
Val a dir que val molt la pena de pujar a l’Altar, es pot fer una excursió circular.
Al dia següent varem fer una excursió des de la Petita Petra per pujar al Monestir i tornar a baixar passant un altre cop per tots els tresors de Petra.
Val a dir que de Petra varem sortir fugint de la neu, si arriba a nevar fort, l’autocar no crec que hagués pogut sortir.
El nostre transport ens va dur fins el poble de Rum, just a l’entrada de la Reserva de Wadi Rum. En aquest punt una serie de vehicles 4×4 ens varen traslladar fins el nostre camp al desert.
Aquest campament, sense tenir gaires luxes i malgrat el fred regnant, era un lloc bastant confortable. Les tendes tenien un llit còmode, hi havia WCs i una enorme tenda menjador on “fumaven” als turistes. Els beduins ens fumaven literalment i de dues maneres diferents: mitjançant el foc de rostolls que encenien a les tardes per escalfar l’ambient i amb el fum de les seves cigarretes que tenien enceses a tot hora. A Londres en un dia de boira espessa, segur que hi ha millor visibilitat que dins d’aquell menjador.
El planing inicial era fer una travessa de tres dies pel desert però diverses circumstàncies varen estroncar aquest pla. Llavors el grup es va dedicar a fer una sèrie d’excursions radials des de el campament. Les possibilitats son gairebé infinites.
Un cop retornats al poble de Rum, el nostre autocar ens esperava per dur-nos fins a Aqaba, a conèixer el Mar Roig i qui va voler es va poder submergir a les seves cristal·lines aigües. Val a dir que el nostre viatge i arribada a Aqaba va ser bastant més tranquil que el que va fer en el seu moment en Lawrence i els seus amics beduïns.
Tot s’acaba, i les nostres vacances també, ja sols ens quedava un dia per retornar a Madaba i prendre l’avió fins a casa. Però aquest dia el varem aprofitar la mar de bé: tocava remullada al Mar Mort, i comprovar si allò que diuen que algunes persones poden caminar sobre les seves aigües és veritat. Oooohhh, no és veritat. És clar que també podria ser que natros fóssim uns pesats. Qui lo sa.
Espero que us agradin les fotos i us agafin ganes de visitar aquell bonic país de gent encantadora.
Que xaleu.
