Seguint amb la serie d’entrades sobre els Pujadors dels Ports, amb especial incidència als del vessant Nord-occidental dels Ports (Orta, Arnes, Beseit), avui anem a parlar d’un que si bé fa més de deu anys tenia un accés força difícil degut a que estava “protegit” per una espesa vegetació que dificultava força l’aproximació. Aquesta vegetació va quedar reduïda a cendres el juliol del 2009, i el pitjor d’aquest incendi va ser que varen morir 5 bombers. Voldria saber que en pensen a hores d’ara els responsables d’aquell foc. Os va valdre la pena ??

Val a dir que com quasi tots els pujadors que anirem descrivint per aquí, no és una excursió apta per a tots els públics. Cal escalar fins el IV grau, i dominar les tècniques de seguretat necessàries per no tenir problemes, sobre tot si al grup hi ha gent inexperta en aquesta mena d’ascensions

L’accés el farem des de la població d’Orta seguint la pista que ens duria al popular Barranc del Canaletes, però abans d’arribar a l’aparcament cal agafar un trencall a l’esquerra i arribar-nos fins el Mas de Pixantó, on podrem aparcar el vehicle. Si no porteu 4×4 millor deixar-lo a l’era que trobarem a prop d’una plantació de vinya, mig km abans del Mas de Pixantó.

La senda d’aproximació al Pujador surt uns metres abans del Mas, en forta pujada cap a l’esquerra. En el moment d’escriure aquesta crònica estava en força bon estat.

En poc més de mitja hora arribarem al Memorial dedicat als bombers morts en l’incendi del 2009. Bon lloc per observar l’entorn (paisatge, cingles, bosc cremat, noves plantacions,…) i reflexionar sobre els perques d’aquella terrible desgracia.

En aquest punt estem literalment sota els murs que volem pujar, i de seguida ens adonarem que tenen dos punts dèbils: a l’extrem dret hi veurem una canal arbrada que passa darrera unes agulles rocoses, son les Puntetes Roiges, i es tracta del Pujador dels Arbellars per on avui baixarem sense cap dificultat tècnica.

A l’esquerra d’aquesta paret hi veurem una canal rocosa blanquinosa que baixa d’una feixa arbrada. Aquesta serà la nostra, el Pujador de l’Euga. Per arribar-hi haurem de seguir un corriol que surt des de el Memorial en direcció SudEst, cap a les Puntetes Roiges i com si anessis a pujar pels Arbellars, i quan arribem a tocar de la paret, farem un gir gairebé de 180º per anar pujant arran de paret (casc), fins arribar a la canal que forma el Pujador de l’Euga. No hi ha camí però es pot anar pujant amb compte.

Un cop al peu de la canal ens podrem encordar i començar a pujar canal a munt. Val a dir que cada 30 m. aprox hi anirem trobant una xapa on poder fer reunió, i que també hi trobarem algun pitó a les tirades que es veuen força bé per que tenen una baga que els senyalitza.

• La primera tirada és força senzilla fins una repisa on hi ha una xapa. IIº  30 m.
• Per la segona sortirem cap a la dreta, per la canal, on anirem trobant alguna assegurança.  IVº  30 m.
• A la tercera tirada haurem de superar uns murs fins arribar a una alzina on farem reunió.  IVº  30 m.
• Sortirem cap a l’esquerra per una mena de feixa en diagonal molt senzilla fins uns arbres.  IIº  35 m.
• Seguirem cap a l’esquerra caminant entre vegetació, donant-li la volta a una mena d’esperó, fins arribar a un mur que haurem de superar per arribar a la feixa del Migdia on ens podrem desempallegar de tots els estris d’escalada i flanquejar cap a la dreta per anar a buscar la baixada.

Després de franquejar una estona arribem a l’altre vessant dels cingles, sud-est, i anirem trobant fites per mal terreny fins arribar al collet que ens durà al Pujador (en aquest cas baixador) dels Arbellars i al senderó que hem fet a la pujada.

Voldria insistir en que no és una excursió apta per a tots els públics, ja que cal dominar ni que sigui una mica tècniques d’escalada i valdrà la pena anar assegurat, especialment si es va en gent inexperta.

Material: corda de 30/40 m., arnés i casc, reunions, bagues sabineres, i 4-5 cintes.

Aquí teniu el link amb el track de l’itinerari.

Que gaudiu de l’excursió.

Salut