[et_pb_section fb_built=\u00a0\u00bb1″ admin_label=\u00a0\u00bbsection\u00a0\u00bb _builder_version=\u00a0\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00a0\u00bb{}\u00a0\u00bb][et_pb_row column_structure=\u00a0\u00bb3_5,2_5″ admin_label=\u00a0\u00bbrow\u00a0\u00bb _builder_version=\u00a0\u00bb4.16″ background_size=\u00a0\u00bbinitial\u00a0\u00bb background_position=\u00a0\u00bbtop_left\u00a0\u00bb background_repeat=\u00a0\u00bbrepeat\u00a0\u00bb global_colors_info=\u00a0\u00bb{}\u00a0\u00bb][et_pb_column type=\u00a0\u00bb3_5″ _builder_version=\u00a0\u00bb4.16″ custom_padding=\u00a0\u00bb|||\u00a0\u00bb global_colors_info=\u00a0\u00bb{}\u00a0\u00bb custom_padding__hover=\u00a0\u00bb|||\u00a0\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00a0\u00bbText\u00a0\u00bb _builder_version=\u00a0\u00bb4.20.0″ background_size=\u00a0\u00bbinitial\u00a0\u00bb background_position=\u00a0\u00bbtop_left\u00a0\u00bb background_repeat=\u00a0\u00bbrepeat\u00a0\u00bb custom_margin=\u00a0\u00bb||-283px|||\u00a0\u00bb link_option_url=\u00a0\u00bbhttps:\/\/youtu.be\/YBx9V3OXZxA\u00a0\u00bb global_colors_info=\u00a0\u00bb{}\u00a0\u00bb]<\/p>\n
SENDERISME A JORD\u00c0NIA<\/strong><\/p>\n La majoria de nosaltres de ben segur que ha pogut veure al cinema amb una pantalla ben gran, la superproducci\u00f3 Lawrence d’Arabia<\/em><\/strong>, una de les pel\u00b7l\u00edcules que m\u00e9s set dona.<\/p>\n Una de les escenes m\u00e9s espectaculars \u00e9s quan en Lawrence<\/strong> i tota la colla surten en direcci\u00f3 a Aqaba.\u00a0 Aquella escena tan grandiosa, amb tanta gent a cavall i dalt de camells, est\u00e0 rodada al desert de Wadi Rum. Des del primer dia que la vaig veure em van entrar unes ganes irresistibles de visitar aquell indret, les seves arenes i les seves parets rogenques de formes incre\u00efbles,\u00a0 que sembla que t’estiguin dient: vine, enfilat per aqu\u00ed, a vore si pots.<\/p>\n Hem trigat molts anys, per\u00f2 al final s’han reunit les condicions per poder fer aquest viatge. Segur que si el vessi\u2019m fet fa uns quants anys (de m\u00e9s jovenets), l\u2019hagu\u00e9rem plantejat diferent, per\u00f2 de vegades la vida s’ha d’acceptar tal i com ve, i 40 anys despr\u00e9s d’haver vist aquella pel\u00b7l\u00edcula per fi podem anar a visitar Jord\u00e0nia.<\/p>\n En general es creu que a l’Orient Mitj\u00e0 en ple hivern no fa tant de fret con a casa nostra, error. Natros varem patir for\u00e7a de fred, i no sols en les nits del desert. En general en totes les excursions que varem fer, sempre an\u00e0vem amb el plomes posat. No era l\u2019Him\u00e0laia per\u00f2 deu ni do.<\/p>\n Despr\u00e9s d’aterrar a l’aeroport d’Amman i passar una nit a Madaba, lloc conegut pels seus mosaics antics i for\u00e7a interessants, ens varem dirigir a la Reserva Natural de Dana per tal de fer una excursi\u00f3. Dana \u00e9s un lloc for\u00e7a desconegut per\u00f2 d’una bellesa paisatg\u00edstica brutal. Les formacions rocoses, for\u00e7a erosionades, formen un caos d’agulles que ens poden recordar a Montserrat, si no fos per que el tipus de roca (arenisca rogenca en aquest cas contra el conglomerat grisenc de Montserrat) i la vegetaci\u00f3 \u00e9s diferent .<\/p>\n Un cop fet el tastet a Dana, ens dirigim cap a Wadi Musa, la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a Petra on farem dues nits.<\/p>\n Petra \u00e9s una passada, si tingu\u00e9ssim unes ulleres de \u00ab\u00a0irrealitat virtual\u00a0\u00bb que foren capaces d’eliminar\u00a0 la resta de turistes que estan pel mig de totes les fotos que voldries fer sense turistes, seria fant\u00e0stic. Per\u00f2 aquestes ulleres crec que encara no existeixen. Ll\u00e0stima.<\/p>\n Des del moment que accedeixes a l’engorjat, el Siqh<\/strong>, que dona pas a l\u2019esplanada on hi ha \u00ab\u00a0el tresor\u00a0\u00bb, la quantitat de babes de turista que regalimen pel terra \u00e9s descomunal. Les formes rocoses i les tombes i resta d’imatges tallades a la roca del Siqh fan que tota l’estona vagis amb la boca oberta, per molt que tots haguem vist documentals de la 2 o les pelis de l’Indiana Jones, aqu\u00ed no dir\u00e0s: me l’imachinae m\u00e9s gran<\/em><\/strong>.<\/p>\n El tresor \u00e9s una de les fa\u00e7anes m\u00e9s espectaculars, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanica, la visita a les tombes reials, tamb\u00e9 generar\u00e0 una bona dosi de \u00ab\u00a0bocaoberts\u00a0\u00bb. La vista del teatre des de la zona de les tombes reials \u00e9s, com deia el tureru: Im-presionant!!<\/p>\n Per fer aquesta visita, no tingueu presa. Gaudiu-la amb tranquil\u00b7litat, feu paradetes a prendre el te en els nombrosos xiringuitos que hi trobareu, dineu en algun dels seus restaurants i preneu-vos les coses amb calma.<\/p>\n Val a dir que val molt la pena de pujar a l’Altar, es pot fer una excursi\u00f3 circular.<\/p>\n Al dia seg\u00fcent varem fer una excursi\u00f3 des de la Petita Petra per pujar al Monestir i tornar a baixar passant un altre cop per tots els tresors de Petra.<\/p>\n Val a dir que de Petra varem sortir fugint de la neu, si arriba a nevar fort, l’autocar no crec que hagu\u00e9s pogut sortir.<\/p>\n El nostre transport ens va dur fins el poble de Rum, just a l’entrada de la Reserva de Wadi Rum. En aquest punt una serie de vehicles 4×4 ens varen traslladar fins el nostre camp al desert.<\/p>\n Aquest campament, sense tenir gaires luxes i malgrat el fred regnant, era un lloc bastant confortable. Les tendes tenien un llit c\u00f2mode, hi havia WCs i una enorme tenda menjador on \u00ab\u00a0fumaven\u00a0\u00bb als turistes. Els beduins ens fumaven literalment i de dues maneres diferents: mitjan\u00e7ant el foc de rostolls que encenien a les tardes per escalfar l’ambient i amb el fum de les seves cigarretes que tenien enceses a tot hora. A Londres en un dia de boira espessa, segur que hi ha millor visibilitat que dins d’aquell menjador.<\/p>\n El planing inicial era fer una travessa de tres dies pel desert per\u00f2 diverses circumst\u00e0ncies varen estroncar aquest pla. Llavors el grup es va dedicar a fer una s\u00e8rie d\u2019excursions radials des de el campament. Les possibilitats son gaireb\u00e9 infinites.<\/p>\n Un cop retornats al poble de Rum, el nostre autocar ens esperava per dur-nos fins a Aqaba, a con\u00e8ixer el Mar Roig i qui va voler es va poder submergir a les seves cristal\u00b7lines aig\u00fces. \u00a0Val a dir que el nostre viatge i arribada a Aqaba va ser bastant m\u00e9s tranquil que el que va fer en el seu moment en Lawrence i els seus amics bedu\u00efns.<\/p>\n Tot s\u2019acaba, i les nostres vacances tamb\u00e9, ja sols ens quedava un dia per retornar a Madaba i prendre l\u2019avi\u00f3 fins a casa. Per\u00f2 aquest dia el varem aprofitar la mar de b\u00e9: tocava remullada al Mar Mort, i comprovar si all\u00f2 que diuen que algunes persones poden caminar sobre les seves aig\u00fces \u00e9s veritat. \u00a0Oooohhh, no \u00e9s veritat. \u00c9s clar que tamb\u00e9 podria ser que natros f\u00f3ssim uns pesats. Qui lo sa.<\/p>\n Espero que us agradin les fotos i us agafin ganes de visitar aquell bonic pa\u00eds de gent encantadora.<\/p>\n Que xaleu.<\/p>\n